Història

Municipi de Mallorca septentrional, situat a la zona de contacte entre la serra de Tramuntana i el raiguer. La part septentrional, a la serra, culmina amb el puig de sa Fita (905 m) i els termes d'Escorca i Selva. A l'oest i sud, confronta amb els termes d'Alaró i Lloseta. Pertany a la comarca del Raiguer. El terme municipal de Mancor de la Vall es configura de forma relativament rectangular, allargassada de N a S, de 6 per 4 km, amb una extensió de 19,82 km2. N'és l'element central el massís del puig de Suro (644 m), al voltant del qual s'estenen les valls.

El bosc cobreix el sector muntanyós, amb el predomini del pi blanc i de l'alzina. Abunden els conreus de secà i, sobretot, l'olivera. L'única indústria és la del calçat. Amb 1230 habitants té una densitat de 44,80 h/km2. Està a menys de 5 km d'Inca i té fàcil accés, per carretera i amb tren, fins a Lloseta, o la mateixa ciutat d'Inca. Per altra banda, és camí, alternatiu al de Selva, per accedir a peu, a les muntanyes d'Escorca (Lluc), des de la carretera de Palma.

A Mancor de la Vall tenen especial interès arquitectònic: la capella de santa Llúcia, documentada per primera vegada, l'any 1348; l'església parroquial; la possessió de Massanella i el seu entorn; la tafona de Son Morro, amb el seu casal; el casal de Can Marquesí que, damunt el portal, enmig de la façana, té una finestra renaixentista; el casal de Son Lluc, situat al carrer principal; Son Collell, que va ser durant molts d'anys la casa de la vila, conserva una petita clastra; Son Simó, casal que dóna nom al carrer on es troba; Son tafona, on va néixer, l'any 1796, el doctor Joan Josep Amengual, escriptor i filòleg; Cas Vellaco, situada al carrer Major; Turixant, avui convertit en restaurant.

L´actual terme de Mancor de la Vall guarda restes del seu passat prehistòric com són els talaiots del Clot del Diners i Conia, el lloc fortificat de Son Boscà defensat per una muralla i la cova de Montaura on enterraven els morts i adoraven a un ídol que era un bou. Aquest darrer també ha proporcionat testimonis romans.

A l´època islàmica era part del juz o districte musulmà d´Inkan, i eren quatre les alqueries que conformaven l´actual terme: Mancor, Benorio, Maizarella i Benizen i que ara són conegudes com Mancor, Biniarroi, Massanella i Biniatzent.

A conseqüència de la conquesta cristiana, el rei Jaume el Conqueridor va entregar Mancor a Rotlà Lai i al Paborde de Tarragona les alqueries de Biniarroi, Massanella i Biniatzent. Dia 5 de les idus d'agost de 1232, Rotlà Lai repartí les terres de Mancor a dotze repobladors perquè les cultivassin i morassin a les cases que havien estat dels moros.

Des de l´any 1248 fins a 1913 el terme de Mancor en la part eclesiàstica dependia de la parròquia de Sant Llorenç de Selva. I en la part civil, des de l'any 1300 en que el rei Jaume II de Mallorca fundà les viles foranes, Mancor quedà inclosa en el terme de Selva.

Des de 1341 està documentada la capella de Santa Llúcia construïda entre les alqueries de Mancor i Biniarroi per donar servei als seus habitants que havien d'anar a l'església de Sant Llorenç de Selva per cumplir els seus deutes religiosos. A l'any 1348 moriren molts d'habitants de Mancor, Massanella i Biniatzent a causa de la pesta negra.

En el segle XV els habitants de Mancor estaven molt endeutats de censals, que els feien viure a la misèria. Aquest fet ocasionà la revolta forana, en la qual els pagesos a l'any 1450 s'aixecaren en armes. Aquests feren molt de mal a Massanella, perquè era del cavaller Pere Decatlar.

Per no haver de pujar a Santa Llúcia per assistir a missa, a l'any 1572, els mancorins començaren una església dins Mancor, que beneïren a l'any 1606, dedicada a Sant Joan Baptista. Després feren un cementeri al seu costat.

Gran part del segle XVII estigué marcat per la violència dels bandejats dels bàndols dels Canemunts i Canavalls. Mancor, Selva i Biniamar marcà el triàngle més violent de Mallorca. Per cuidar-se de l'església i d'altres assumptes públics hi havia un Consell fundat a l'any 1612. Dia 24 de setembre de 1719 dos bandejats mataren dins la finca dita es Colomer el lloctinent de batle reial, Joan Amengual, àlies Tafona.

Altre fet destacat del segle XVIII fou el gran correment de terres de Biniarroi de l´any 1721 que devastà una gran quantitat de quarterades de terra.

El segle XIX representà per Mancor, seguint la tendència de Mallorca i d'Espanya, una important millora del nivell de vida que es reflectí en la demografia i en la vivenda. El cultiu de l'olivar era l'activitat més productiva del camp mancorí, juntament amb l'aprofitament del bosc. Tant era així que en anys d'esplet d'olives durant la temporada de recollir-les, no sols hi havia treball pels homes i dones de Mancor sinó que havien de venir collidores dels pobles del pla atretes per uns jornals acceptables i pel costum de rebre també una quantitat d'oli al final de la temporada. A més, la major part del blat era molt per transformar-lo en farina a molins amb tracció animal, se'n trobaven a les principals cases del poble i a quasi totes les possessions. Fou en aquest segle quan s'inicià l'activitat de l'explotació de carbó de pedra. Per altre banda, a l'any 1800 es començà a construir l'església nova de Mancor, que no fou beneïda fins a l'any 1843, encara que no estava acabada. A l'any 1821 es construí el cementeri rural, que era un tancat d'aspecte molt pobre. A l'any 1839 es feren els rentadors i els abeuradors de la font pública. Els fets més notables del segle XX foren la intal.lació de l´electricitat a l´any 1905, la creació de la parròquia de Sant Joan Baptista, la segregació del municipi de Selva el 2 d'abril de 1925 i la constitució del primer ajuntament de Mancor de la Vall després de 625 anys de dependència de Selva, la Guerra Civil, la importància de la indústria del calçat entre els anys 1965 i 1985, l´abandó de la confecció de carbó vegetal, així com la minva de l´agricultura i la irrupció de les noves tecnologies, i, sobretot, l´elevació important del nivell de vida.

En el segle XXI, Mancor disposa d'instal•lacions i serveis per poder atendre les necessitats dels ciutadans.

  • Adreça: Plaça de l'Ajuntament, 1 - 07312
  • CIF:
  • Telèfon: (+34) 971 50 17 76
  • Fax: (+34)971 88 17 00